| |
|
|
| Un paradís a l'infern | |
Un relat de Mon Pons (05-09-2005) |   “Per Déu, no enterboleixis l'aigua, home que tens pressa, abans que els qui s'estimen puguin beure”<br/>
<br/>
(Poema beduí)<br/>
|
|
2115 Lectures
| 6 Comentaris
| 0 Vots | Valoració de 10 |
 |
eia tard. No m'hi hauria d'haver quedat tanta estona allà, en aquell indret; sempre acabo interessant-me tant per les coses que no em puc arrencar mai. Fa un temps, mentre escrivia i, al mateix temps, empastifava de cola blanca alguns trossos de papers, se'm va ocórrer una idea sorprenent: el buscaria, a ell, després d'una absència llarga. Mai més no l'havia tornat a veure, durant alguns anys.
Sobre el paper, només era símbol i ficció. Pell nua. Foc i aigua. Mel i fel.
Algú em va dir que la paraules omplen la representació fragmentària d'una mateixa història... Sí, però al final, quan vaig poder exiliar-me d'aquella realitat. Puc dir que el pes que havia tingut al pit es va fondre de sobte. Aleshores, tot depenia de mi. I una flama va tornar a brollar, clara dins la nit.
De seguida, em vaig pintar els ulls i les pestanyes malves. Em vaig posar un vestit de color d'aigua i unes calces de setí blanc de reflexos incerts. Vaig entrar a casa seva, tot netejant-me les sandàlies en una reixa de fulles de goma negra i coberta de molsa curta, d'un verd gris. Tota l'escala era plena de flors, com triades per l'ocasió.
Ell tenia un aspecte encara jove, davant un mirall de tres cares. Marcava el ritme del cos, com sempre, amb unes maraques i es va tombar un moment cap a mi...
-Com estàs? -em va preguntar...
-I tu? -vaig replicar.
-Despulla't. Treu-te el vestit, i torna amb mi...
Hi havia algun retret, a la seva veu. Però em vaig deixar guiar i el seguí. Aquell estiu no estava del tot acabat. (Vam representar i posar en escena l'afligida bellesa, en una terra estranya i tremolor de bosc.)
Vam veure cavalls que passaven en infinits punts negres. La saba dels arbres pujava i descendia; llançant-nos la màgica i endolcida batzegada, rebregant els empedrats de la indiferència. No teníem res a veure amb la covardes i polsoses àncores, assolellades pel cop sec dels abismes.
Buscàrem laberints i paisatges oberts de rosades blanques. Les muntanyes havien tingut un aspecte hivernal que corglaçava. I les boques del silenci es van obrir en una nit sense paraules.
L'endemà vaig escriure amb avidesa a la meva llibreta: “la flor del llessamí perd l'aroma quan surt el sol”. De seguit hi vaig deixar enganxats papers trencats per construir un collage. En acabar el vaig intitular: “Un paradís a l'infern”.
Avui, encara ens sorprenem, ajaçats, quan el llampecs esclaten.
|
|
|
|
|
...
quetzcoatl | 18-09-05 | Valoració: 10
| | I no era una exaltació tràgica i alhora seductora, aquella experiència que es repetia, devorant i regenerant l'anterior?
Un paradís a l'infern: la bellesa dansant nua sobre la tomba de l'absurd.
M'urgeix escriure. Ets una musa que destil.la dels més grans savis el concepte ocult. I el reconverteixes en pura poesia dialèctica.
Ai, Mon...!
una abraçadassa!
m |
aquest paradís
Lavínia | 14-09-05 | Valoració: 10
| | tu l'has vestit de belles imatges que et fa sentir tota la poesia que duus a dins.
Molts petons, Mon Pons, em fa gust llegir-te.
Lavinia |
Com sempre...
rnbonet | 13-09-05 | Valoració: 10
| | ...VIDA. Contraposant idees, oposant sons, cercant paraules entenedores que ens facin comprendre; jugant amb els mots, i els conceptes, i els sentiments... Compromís dels cos i l'ànima... Segueix, xicota! El camí és llarg i, sempre, paga la pena trepitjar-lo!
Salut i rebolica! |
|
EL POEMA BEDUÍ
Jofre | 07-09-05 | Valoració: 10
| | Mon Pons,
És probable, que la realitat que vivim la puguem representar amb llampegades sobtades i sensuals; tot completant un mosaic sorprenent i ric amb els bells contrasts de la vida que tant coneixes.
És al teu abast fer brollar flames clares enmig de la nit i, això (ho saps molt bé) no és un exili; ans al contrari, serveix per rebregar els empedrats de la indiferència.
En la teva composició no hi ha abismes, ni lloc per polsoses àncores: has construït un mosaic perfecte.
En acabar de llegir els teus relats, ja ningú té pressa, però, sobretot descobrim que ens convé no enterbolir l’aigua.
Li has posat un títol molt encertat.
Tu no ets pas nòmada però el fet de viatjar i valorar altres paisatges fa, de ben segur, que les teves obres deixin una meravellosa empremta.
Una abraçada!
PS: Ets molt creativa. Distingeixes molt bé els límits: saps què és l’infern i el paradís i això et permet gaudir de la realitat.
|
|
Deixa més clares les idees
T. Cargol | 06-09-05 | Valoració: No valorat
| | Que és bónic no es posa en dubte, però pots deixar més clares les idees? A quès refereix el títol? Al abans o al desprès del canvi o decisió de cerca? M'agrada que es fassi referència a coses del principi quan s'acaba el relat, pero el collage del principi i del final tenen relació?
Altres cops queda més clar que hi ha una construcció de la història a mode de obra gràfica - això entenc jo - però aquí vas a una explicació gairebé linial dels fets, per això caldrien més a aclariments. |
|
Collage de poesia
Biel Martí | 05-09-05 | Valoració: No valorat
| | Encara que té format de relat, moltes de les frases m'han semblat quasi bé poesia. Fas una història sense argument sobreentès, que s'interpreta com una mena de somni despert (és a dir, d'algú que somnia despert), amb un final que lliga amb el principi. Potser el començament costa d'agafar, però el ritme es manté i et porta sense esforç cap un final que et fa somriure, si més no, per paraules i frases molt ben trobades.
Biel. |
|
|
|
|
|
| | | Relats publicats: 65 | | Comentaris dels lectors : 250 | | Valoració de l'autor : 9,77 |
|
...
quetzcoatl | 18-09-05
I no era una exaltació tràgica i alhora seductora, aquella experiència que es repetia, devorant i regenerant l'anterior?
Un paradís a l'infern: la bellesa dansant nua sobre la tomba de l'ab ... | aquest paradís
Lavínia | 14-09-05
tu l'has vestit de belles imatges que et fa sentir tota la poesia que duus a dins.
Molts petons, Mon Pons, em fa gust llegir-te.
Lavinia | Com sempre...
rnbonet | 13-09-05
...VIDA. Contraposant idees, oposant sons, cercant paraules entenedores que ens facin comprendre; jugant amb els mots, i els conceptes, i els sentiments... Compromís dels cos i l'ànima... Segueix, xic ... |
|
|
|
