| |
|
|
| Oh sole mio | |
Un relat de eloixuriguera (08-10-2006) |   o bé cançó trobada amb llagrimetes siderals i bibliòfiles de calibre si fa no fa gruixut. hipnòtic, per a un enyorament que fa que patisca molt, ambientada en un teatre de puces neorenaixentista |
|
1250 Lectures
| 7 Comentaris
| 0 Vots | Valoració de 10 |
 |
eggendo morto 'l cor nel lato manco
Guido Cavalcanti
Ja no sé quin temps fa, sóc refredat
saltant pels esternuts com un histèric
i em pregunto “qui sóc” la longitud
dels versos, dels moments, de les preguntes
que fan ombra al meu dubte i me l’allarguen.
Llavors venen del lluny angoixes pures.
Llavors ja s’ha acabat de contemplar-ho.
Llavors ve un vendaval que si em matessin
ningú no ho notaria. Cridés, plorés,
anés fent resistència a les agulles
del temps i la tristesa que em foraden
com un pinxo de carn, pebrot i ceba
torrant molt lentament el seu desastre,
en una llar de foc, doncs no tinc casa,
a la intempèrie nua del meu xiscle.
I el motor del silenci i dels reflexes
de les herbes brillar, del cel fer l’orni,
queda estancat per sempre en una espona
ofegat pel trencar-se, els llamps, els trons.
Només cauen histèries i les preguntes
inacabades, soles, més torrefactes,
supervivents, trencades, purulentes
i molt lentes i líquides, potser marines.
I tinc tota una pena que em recorre
que no es pot ni explicar del mal que dura
d’estovar la perdiu que ni es mareja
de perdurar a dins com un paràsit
que es passeja en Ferrari pels diumenges.
I em madura als carrers de la nostàlgia,
tot un concert de mals, un blau a l’ànima,
i un desconcert de dols, dies en blanc.
Tinc un record d’amar tot ple de fuites,
de camins esborrats entre dos cossos,
d’octubres que no callen i que em burxen,
d’hiverns a les butxaques que m’abriguen
els punys tancats de ràbia esfereïda
quan lentament em porten per les coses
i només penso en tu. I una altra vida
(com diria Petrarca a trenc de Laura):
que aquesta ja no puc ben bé mirar-la
amb gota de sentit o d’interès
si tu estàs lluny girant-la i regirant-la
i jo estic sol, sense poder tocar-te
regirant-me de por de no tenir-te
més a prop que dels núvols o la lluna.
|
|
|
|
|
Ja t'havia llegit i comentat, però
allan lee | 31-12-09 | Valoració: No valorat
| | fa tant. Escolta, escrius amb una grácia i una originalitat fora de mida. Magnific llegir-te.
a.l. |
Che bello detto così
bufanúvols | 14-01-08 | Valoració: 10
| | | Això és prodigiós. I les italianes són meravelloses. N'hi ha que porten verí. Perfecte, doncs. |
Boníssim!
El follet de la son | 14-01-08 | Valoració: 10
| | | Quin ritme més ben aconseguit! La veritat és que encara no he aconseguit entendre moltes de les coses que hi dius, però es llegeix tot d'una tirada, com una corranda, com un teixit de lletres fet per una àvia experimentada. I si la primera i la segona impressió desperten ja l'interès, paulatinament em perdré al laberint de les teves paraules. Hi entres i és molt i molt difícil sortir-ne. Felicitats eloi. |
Donc si
ginebre | 21-06-07 | Valoració: 10
| | tenen
Quina passada de poesia!
"del temps i la tristesa que em foraden
com un pinxo de carn, pebrot i ceba
torrant molt lentament el seu desastre,
en una llar de foc, doncs no tinc casa,"
"I tinc tota una pena que em recorre
que no es pot ni explicar del mal que dura
d’estovar la perdiu que ni es mareja"
"Tinc un record d’amar tot ple de fuites,
de camins esborrats entre dos cossos,
d’octubres que no callen i que em burxen,"
És genial. Quin domini, paraules, ritme.
Molt bo.
gràcies! |
xapeau!! bonissim
allan lee | 21-06-07 | Valoració: 10
| | | ostres, què bó. Encantador, no tinc paraules. Emocionant. Un petò, poeta. |
que boo!!
dbsmft | 13-01-07 | Valoració: 10
| | | molt bons els teus relats, ets un geni!! m'encanten!!! |
Em trec el barret!
Bruixot | 10-10-06 | Valoració: 10
| | Quina entrada a RC! Una meravella els tres poemes que tens fins ara: originals, molt ben fets, amb un ritme que et fa caure de cul a terra, amb un contingut esfereïdor... Vaja, que em trec el barret, la cabellera i la closca!
Et seguiré d'aprop, aquí queda dit. I espero que encara ens tinguis reservades moltes sorpreses.
Xavier - Bruixot |
|
|
|
|
|
| |  | | Relats publicats: 6 | | Comentaris dels lectors : 10 | | Valoració de l'autor : 9,44 |
|
Ja t'havia llegit i comentat, però
allan lee | 31-12-09
fa tant. Escolta, escrius amb una grácia i una originalitat fora de mida. Magnific llegir-te.
a.l. | Che bello detto così
bufanúvols | 14-01-08
Això és prodigiós. I les italianes són meravelloses. N'hi ha que porten verí. Perfecte, doncs. | Boníssim!
El follet de la son | 14-01-08
Quin ritme més ben aconseguit! La veritat és que encara no he aconseguit entendre moltes de les coses que hi dius, però es llegeix tot d'una tirada, com una corranda, com un teixit de lletres fet per ... |
|
|
|
