| |
|
|
| Amb urc dic prou! | |
Un relat de Antoni Casals i Pascual (17-06-2007) |   Poema monosil·làbic. Per poc que us hi poseu hi trobareu un simbolisme eròtic que jo mateix he trobat amb sorpresa en revisar-lo per penjar-lo aquí. Reconec que és difícil llegir-lo en veu alta i que en algun moment sembla un embarbussament, però no hi he pogut fer res. |
|
1362 Lectures
| 8 Comentaris
| 1 Vots | Valoració de 10 |
mb urc dic prou! hi ha mots que són vell foc
als erms del vent d’on trec el fil del giny
que mou el món: tinc tremp per dir de tot
i temps per fer no-res si és risc el seny.
Pel broc del fred plou sang i no em fa por
si et tinc a temps, si bec el vi del pany
del teu cos nu, que viu per la breu mort,
que gens ens dol, i sents amb prest, sord, plany.
Amb deix de mar als ulls, els cloc: sóc l’orb
que un bri del teu cor roig pren dins el cau
del déu, ja vell, ja mut i sord que jau,
al fosc sot, sol, al bosc; el guany és prou
si un temps per tu i per mi, ja molt més calms,
ens és, doncs, dat per tal que no ens fem mal.
|
 |
|
|
|
Ja l'havia llegit
darkman | 24-04-09 | Valoració: No valorat
| | però aleshores era més jove, i no vaig captar el veritable esforç i enginy del teu poema. (Sempre erem més joves ahir.)
I avui, endut per l'empenta del Francesc Arnau, l'he rellegit. I n'estic content, i doncs, el poso als meus preferits.
Tota una feinada duta a bon port amb pocs mots curts i... ostres no em surt la paraula exacte. Però això sí, et felicito per les velles imatges ofertes en aquest preciós poema.
Una abraçada.
Ferran |
Recolzament
deomises | 02-02-08 | Valoració: 10
| | Meravellós sonet ple de repte.
Una abraçada ben forta i sincera del teu deixeble |
Ohhhhhh!
SweetLady | 21-06-07 | Valoració: 10
| | Uffff quin poema més increïblement original .
Mai hagués pensat que es pogués construir un poema tan rodo amb, exclusivament, monosíl·labs !
M'ha sorprès i agradat .
Gràcies. |
|
Amic Antoni!
F. Arnau | 20-06-07 | Valoració: 10
| | He llegit amb fruïció, el teu poema fet amb monosíl·labs... Com no! Un Sonet, l'especialitat de "Ca'n Casals".
La nostra llengua té aquesta, entre moltes altres, particularitats, i amb els seus mots monosíl·labs es poden fer composicions tan bones com aquesta teua...
M'agrada molt el començament, que també fas servir de títol: "Amb urc dic prou! hi ha mots que són vell foc..."
Jo també ho vaig intentar, i com hi ha confiança, ací a sota del comentari et pose l’enllaç, per si vols llegir el meu poema monosil·làbic.
Tan sols dir-te que a mi em va inspirar força, com vaig deixar escrit a la sinopsi del poema, una cançó del Serrat del seu disc Mô, que es titula “Res al ras”, i també uns poemes de Xavier Bru de Sala, que vaig trobar per casualitat a l’Antologia de Poetes Catalans del Cercle de Lectors.
Una forta abraçada!
... I endavant!
FRANCESC
PS El meu poema duu per títol: ”Mort i pam.”
|
|
ignoro
ANEROL | 19-06-07 | Valoració: 10
| | | la poesia, però se quan m'agrada i aquesta m'ha agradat; l'he reelegida moltes vegades he fet servir dicc. i em costa encara; pe´`o, m'agrada el reu ritme, cadència, el joc de les paraules, el sentiment contingut i profund |
ignoro
ANEROL | 19-06-07 | Valoració: 10
| | | la poesia, però se quan m'agrada i aquesta m'ha agradat; l'he reelegida moltes vegades he fet servir dicc. i em costa encara; pe´`o, m'agrada el reu ritme, cadència, el joc de les paraules, el sentiment contingut i profund |
Precisió
Anagnost | 17-06-07 | Valoració: 10
| | Amb precisió matemàtica, el sonet rodola des del primer mot, sense cap vacil·lació, sense el més mínim dubte. Catorze versos construïts tots ells amb monsíl·labs! I a més d'una demostració de recursos il·limitats des del punt de vista formal, el poema ens planteja imatges tan suggeridores com:
"Amb deix de mar als ulls, els cloc: sóc l’orb
que un bri del teu cor roig pren dins el cau
del déu, ja vell, ja mut i sord que jau,
al fosc sot..."
Segur que només puc punturar fins a 10? Doncs és una llàstima.
|
|
Precisió
Anagnost | 17-06-07 | Valoració: No valorat
| | Amb precisió matemàtica, el sonet rodola des del primer mot, sense cap vacil·lació, sense el més mínim dubte. Catorze versos construïts tots ells amb monsíl·labs! I a més d'una demostració de recursos il·limitats des del punt de vista formal, el poema ens planteja imatges tan suggeridores com:
"Amb deix de mar als ulls, els cloc: sóc l’orb
que un bri del teu cor roig pren dins el cau
del déu, ja vell, ja mut i sord que jau,
al fosc sot..."
Segur que només puc punturar fins a 10? Doncs és una llàstima.
|
|
|
|
|
|
| |  | | Relats publicats: 93 | | Comentaris dels lectors : 690 | | Valoració de l'autor : 9,83 | | El meu correu: antonicasals@mesvilaweb.cat (per si em voleu dir res).
|
|
Ja l'havia llegit
darkman | 24-04-09
però aleshores era més jove, i no vaig captar el veritable esforç i enginy del teu poema. (Sempre erem més joves ahir.)
I avui, endut per l'empenta del Francesc Arnau, l'he rellegit. I n'estic co ... | Recolzament
deomises | 02-02-08
Meravellós sonet ple de repte.
Una abraçada ben forta i sincera del teu deixeble | Ohhhhhh!
SweetLady | 21-06-07
Uffff quin poema més increïblement original .
Mai hagués pensat que es pogués construir un poema tan rodo amb, exclusivament, monosíl·labs !
M'ha sorprès i agradat .
Gràcie ... |
|
|
|
