| |
|
|
| Un instant de felicitat | |
Un relat de "Un d'enfilat en un baobab" (20-02-2005) |   |
|
3084 Lectures
| 9 Comentaris
| 3 Vots | Valoració de 9,4 |
 |
us un altre got de plàstic ple a les mans. Fa calor, però no n’ets conscient, no et molesta que faci calor. Et gires d’esquena, de cop i volta, perquè et venen ganes de fer qualsevol cosa estúpida. Penses, i et dius: “Em giro d’esquena, perquè no té cap sentit, no perquè esperi trobar res a l’altra banda, no perquè no m’agradi el que veig aquí. M’agradava el que veia abans de girar-me...” Dones voltes, supèrflues totes, a aquest pensament fins que et fa gràcia trobar-te sol, en un impersonal mar de relacions personals pensant justament això i llavors somrius i algú es pregunta perquè, un altre ho entén, a algú li sembla que ets imbècil. En aquest moment ets i no ets imbècil. Et poses a caminar, decideixes tornar a passar un cop més per davant de les escales, potser quan arribis al final del carrer només pixaràs sense tenir-ne la necessitat i tornaràs resseguint les teves passes, jugaràs a endevinar quins punts havies trepitjat. T’has d’aturar per deixar passar altres persones i elles s’han d’aturar també per deixar-te passar, avances a poc a poc i l’escuma que curullava el got et mulla els llavis i el nas. Fas un glop breu i després un de més llarg fins que notes una lleugera i agradable coïssor al coll, la reconeixes: cervesa. Amb tot, no has deixat de caminar, poses la ma a l’espatlla entresuada d’una noia i et deixa passar, et mira un moment als ulls sense deixar de parlar. Tu també la mires... Algú es dirigeix a tu, us saludeu, desapareixes; per aquest ordre...
Has tornat, et retrobes. Mires les persones, també veus altres coses. Escoltes, principalment la música, i sents infinites converses que t’arriben ofegades. Cerques entendre quelcom i et sembla que ho enténs tot. No podries explicar què és, tanmateix reconeixes aquesta percepció, ho notes: no hi ha res que calgui entendre. Distingiries diverses sensacions que no són pas banals i saps que són fruit d’una situació prescindible, reproduible, no pas especial en si mateixa. Ara ets molt a prop dels músics, i s’acosten. Percussions netes, plenes, decidides; i vents impossibles que ara venen i ara se’n van. Es creuen, s’avancen, es deixen pas o es barallen, de tu a tu, entortolligant-se. Tornen, sempre tornen. La música és forta, viu i mor alhora, efímera. Balles seguint els músics, seguint la música. Potser algu t’aixafa, potser algú et dóna una empenta, potser et cau una mica de cervesa al damunt quan miraves de fer-ne un glop. Res és important en aquest moment, sinó la música. Deixes la feina i els estudis, deixes la llar, corres per un camp terrossós i sec fins que caus rebentat i rius i et banyes nu en una bassa d’aigua glaçada i t’estires al sol en una pedra que et crema l’esquena i notes l’aire fresc que entra per un balcó ple de geranis i l’olor d’aquesta noia que tanca els ulls, somriu, vincla el cos, mentre feu l’amor et sembla la cosa més meravellosa del món. Ho és, simplement perquè t’ho sembla, no cal res més. Obres els ulls. El teu esguard es troba, ara, amb el d’un noi que toca un trombó. Us mireu fixament sense parar de ballar, rieu. Et veus a través dels seus ulls, ell es mira emprant els teus. L’estimes amb totes les teves forces i saps que t’estima, igual que compartiu tots els vostres pensaments que ara flueixen amb la mateixa velocitat que la música. Existeix una comunió, tan volàtil com la mateixa música, i en formen part desenes de persones, llavors res és estúpid o ho és tot. Sou feliços.
|
|
|
|
|
t'he trobat de casualitat...
Àfrika Winslet | 04-02-06 | Valoració: 10
| | i et saludo. Ara fa una mica de fred, però no tinc ganes de prendre'm cap cervesa, gràcies. Em rasco rere la orella i et dic que m'agrada el teu relat, perquè és surrealista com un cargol volant per la selva amazònica dels braços de l'eternitat. jejejeje!!
ara en serio: m'ha encantat aquesta manera tan surrealista d'escriure, espero poder llegir-te molt aviat! Avisa'm si em perdo entre les teves paraules... |
|
Els vells ja no entenèm res...
Pere Casadesus Grifol | 19-01-06 | Valoració: No valorat
| |
No es pot negar la modernitat del teu text.
Un home que es va bevent servesa pel carrer, i pel seu estat aparent ni és la primera ni la octava.
Es pixa al carrer - més actual, imposible - i el relator no sé si explica una rel.lació amb una noia que es vincla fent l'amor, o l'amor de veritat és amb el noi del tambor, amb el que es veu que hi té una compenetració especial.
A l'endemà no sé si aquell noi treballarà,o farà altre vegada l'amor o be es retrobarà amb el del timbal.
I els seus pares segurament pensen que les coses haurien pogut ser d'una altra manera, però deuen anar afluixant la mosca, perqè la sevesa no crec pas que la regalin...
Perdona, amic, que un vell expressi uns pensaments que venen d'una altra època.
Escrius més be que jo,i potser més endevant els nostres pensaments viatgin per camins més semblants.
Mentres tant, no paris. Penso que ets bo.
SANTANDREU3 |
|
Molt bo
Fabià Rigau Espill | 31-12-05 | Valoració: 9
| | | Ens podries seguir donant instants de felicitat com aquests? |
felicitat
rbbarau | 15-10-05 | Valoració: No valorat
| | Són tantes coses les que et poden fer feliç... com per exemple entrar en una web de relats i trobar que n'hi ha un que parla de la felicitat, i adonar-te que realment ets feliç, i que si no ho ets és perquè no vols.
Gràcies |
Fantàstic!
brideshead | 03-05-05 | Valoració: 9
| | Perquè la vida està feta d'això, de segons, d'instants, de moments,.... en els quals passa tot, i tenim totes les sensacions del món, i es barreja l'absurd i lo coherent, les alegries i les tristeses. Meravellós relat. I el fet que li hagis posat poques pauses, fa que el ritme de lectura creixi i creixi, per anar engolint tots aquests instants que descrius...
Em sap greu no haver-lo llegit abans. T'animo a segui escrivint, perquè darrera d'aquest pseudònim tan original, segur que hi ha moltes altres bones idees que voldràs compartir amb nosaltres.
Una abraçada, i encara que una mica tard..... et dona la benvinguda a Relats! |
: )
quetzcoatl | 03-04-05 | Valoració: No valorat
| | Que bons els records dels moments en els que l'alquimia neuronal despren harmonia : )
I que be transmetre-ho tant be com per invocar aquests records una vegada mes! |
instant
donablanca | 08-03-05 | Valoració: 10
| | | t'has adonat que només és un instant, un segon |
Un moment de llucidesa embríaga
Biel Martí | 21-02-05 | Valoració: No valorat
| | Un moment de llucidesa embríaga que permet divagar en un mar d'alcohol i música. Tothom sembla amic teu encara que no els coneguis de res i qualsevol mirada pot ser la decisiva, encara que dos segons després ni te'n recordes. Bona manera d'expressar-ho, amb segona persona (que en realitat és primera, però això seria teoria literària que ara no ve al cas), amb un ritme ben portat. Un relat molt agradable de llegir.
Biel. |
Surrealisme festiu.
Xavier Valeri | 21-02-05 | Valoració: 9
| | | Crec que has fet un relat surrealista d'una festa que t'ha deixat un somni positiu. |
|
|
|
|
|
| | | Relats publicats: 9 | | Comentaris dels lectors : 24 | | Valoració de l'autor : 9 | | Correu electrònic
llengot AT gmail DOT com
Blog "Apunts des de dalt del Baobab"
http://enfilat-al-baobab.blogspot.com |
|
t'he trobat de casualitat...
Àfrika Winslet | 04-02-06
i et saludo. Ara fa una mica de fred, però no tinc ganes de prendre'm cap cervesa, gràcies. Em rasco rere la orella i et dic que m'agrada el teu relat, perquè és surrealista com un cargol volant per l ... | Els vells ja no entenèm res...
Pere Casadesus Grifol | 19-01-06
No es pot negar la modernitat del teu text.
Un home que es va bevent servesa pel carrer, i pel seu estat aparent ni és la primera ni la octava.
Es pixa al carrer - més actu ... | Molt bo
Fabià Rigau Espill | 31-12-05
Ens podries seguir donant instants de felicitat com aquests? |
|
|
|
