| |
|
|
| Nit de tempesta | |
Un relat de malenka (27-02-2005) |   |
|
965 Lectures
| 3 Comentaris
| 1 Vots | Valoració de 9,33 |
 |
ntento fugir entre la confusió
del temps, de l’espai….
Intento abocar-me, donar-me a tu
mentre entrelligo les meves mans al teu ventre,
mentre em perdo en la teva mirada.
Bafarades, espurnes de plaer
s’extingeixen amb els minuts, amb els segons…
Temps que marca els límits,
els camins que obliguen la nostra tria.
Abraça’m, retén-me al teu llit!
El desconsol marca la meva cara
-potser també els teus gests-.
Besa’m ara, mentre trona
dins i fora d’aquesta cambra…
Besa’m ara, com si fos l’última vegada.
Avui necessito les teves mans, els teus ulls,
tant com l’aire que m’ofega,
tant com l’atmosfera que em contamina.
Necessito les teves paraules
per poder plorar i sentir-me compresa,
per poder riure i seguir somiant.
Necessito saber-te a prop, sentir el teu alè,
el batec del teu cor, per saber que no estic sola,
per saber que no sóc l’única que té pors,
que no sóc l’única que vacil·la.
Vull perdre’m aquesta nit,
oblidar l’existència de tempestes, de llàgrimes àcides,
abandonar-me entre els teus braços protectors,
adormir-me al costat del teu cos...
… mentrestant, al carrer, segueixen plovent pedres.
|
|
|
|
|
aquesta protecció compartida...
ROSASP | 27-02-05 | Valoració: 9
| | Aquest contrast entre el món intern i l'exterior que t'espera ple de dubtes i pors, està molt ben descrit.
En l'amor i el caliu de la persona estimada, es veu minvat tot aquest efecte devastador que té el món molt cops, perquè comparteixes més que el cos, també aquesta vulnerabilitat que tenim. Moments en que res sembla poder passar, perquè estem protegits en un cercle màgic.
Molt bonic el poema i també el títol que fa una doble menció a la tempesta teva i a la que al carrer esdevé quan dius que plouen pedres.
Una abraçada i fins aviat! |
Tendre.
Merihann | 27-02-05 | Valoració: 9
| | | Un poema ple de sentiment, pot-ser escrit en una tarde de pluija, que el fa mes tendre encara. la necesitat de que l'esser estimat ens abraçi ben fort fin que oblidem que a fora..plou. |
Mot sentit
Xavier Valeri | 27-02-05 | Valoració: 10
| | La coherència global del text es dedueix gràcies als elements que fan referència al desig de retenir la persona estimada.
El final que diu a fora continuen caient pedres crec que és una metàfora pura que té un sentit d'hostilitat; d'hostilitat general del carrer, d'un exterior hostil.
A veure si me'n comentes algun de meu.
Molt bé el pseudònim MALENKA és el nom d'una vampiresa dels films dels anys setanta protagonitzats per Nadiuska. |
|
|
|
|
|
| |  | | Relats publicats: 7 | | Comentaris dels lectors : 14 | | Valoració de l'autor : 8,91 | | | miriamalenka@hotmail.com |
|
aquesta protecció compartida...
ROSASP | 27-02-05
Aquest contrast entre el món intern i l'exterior que t'espera ple de dubtes i pors, està molt ben descrit.
En l'amor i el caliu de la persona estimada, es veu minvat tot aquest efecte devastador ... | Tendre.
Merihann | 27-02-05
Un poema ple de sentiment, pot-ser escrit en una tarde de pluija, que el fa mes tendre encara. la necesitat de que l'esser estimat ens abraçi ben fort fin que oblidem que a fora..plou. | Mot sentit
Xavier Valeri | 27-02-05
La coherència global del text es dedueix gràcies als elements que fan referència al desig de retenir la persona estimada.
El final que diu a fora continuen caient pedres crec que és una met ... |
|
|
|
