| |
|
|
| Silencis | |
Un relat de art1r (04-10-2009) |   |
|
313 Lectures
| 1 Comentaris
| 1 Vots | No valorat |
arets blanques al seu voltant
i un silenci per acompanyant.
Assegut al terra, enmig de l'habitació
no arriba a entendre la situació.
Pensa i remena, dins el seu cap,
buscant i buscant un indici, una raó;
però.... no la troba i no entén res.
Per què li va passar a ell ?
per què no va poder mirar a un altre cantó?
No és que es penedeixi de res, no ho vol...
però el que sí vol, no ho pot aconseguir...
Ell és aquí a dintre, sol i en silenci
Ella, qui sap on para....
el seu amor era tan gran, sense mida...
i a la vegada tan impossible....
Ha embogit d'amor i ella no ho sabrà mai. |
Els silencis...
onatge | 04-10-09 | Valoració: No valorat
| | També tenen paraula, de vegades només escoltem els seus ecos... En cada silenci hi ha un missatge.
Salut.
onatge |
|
|
|
| |  | | Relats publicats: 2 | | Comentaris dels lectors : 3 | | Valoració de l'autor : 7,5 |
|
Els silencis...
onatge | 04-10-09
També tenen paraula, de vegades només escoltem els seus ecos... En cada silenci hi ha un missatge.
Salut.
onatge |
|
|
|
