| |
|
|
| A sang freda | |
Un relat de Xantalam (02-11-2009) |   Contra la pena de mort.<br/>
<a href="http://www.xtec.es/~jrovira6/restau21/maragall.htm"> Joan Maragall, «La ciutat del perdó» (10 d'octubre del 1909)</a><br/>
<br/>
|
|
375 Lectures
| 6 Comentaris
| 0 Vots | No valorat |
No van morir quatre persones en aquell crim; van ser sis.
Truman Capote.
A sang freda
El dol musc escapça els meus dits,
a boca de nit,
quan el fred atroç els glaça.
Una por cerval manlleva l’esperança
a un matí d’albaïna.
El llaç de la forca es manté calent;
i a la cadira, socarrims de pell, guspires
de sang quallada.
Abrusa el canó del fusell,
i la bala, resolta, trepana el clatell.
Entretant, el gas tusta el vidre de la cambra.
Pols de pedres, i foguera,
rodolen caps, llencen fletxes,
la destral i l’espasa.
Feres!
L’odi ha estat sempre el mateix:
un cop precís
sobre els culpables de ser innocents,
o les víctimes culpables.
L’odi esberla la verda branca
i li trenca el coll a l’albada.
|
 |
|
|
|
|
Un poema atroç
copernic | 30-01-10 | Valoració: No valorat
| |
I no ho dic perquè sigui dolent, si no perquè té la força enorme que li dona el tema. Tu només has posat les paraules precises, els versos curts i contundents perquè les imatges que evoca ja són prou esfereïdores per provocar un rebuig frontal, una dessoladora sensació d'impotència davant la naturalesa humana. El teu poema és aclaparador, dur i a la vegada bell i és sorprenent veure com la bellesa formal de les paraules pot evocar imatges tan impactants.
És l'últim llibre que he llegit i avui que em passo pel teu raconet el teu poema m'ha atret irremisiblement. Les primeres cinquanta pàgines se'm varen fer una mica pesades però després l'interés va creixent. Un descens als inferns escruixidor fet per un geni de la literatura. L'escena final és d'aquelles que no s'obliden. El detectiu Dewey va al cementiri a veure la tomba dels Clutter i es troba la amiga de la filla (Nancy?) Parlen un moment i en aquells moments el lirisme surt a flor de pell per concloure que la vida continua i malgrat tot la bellesa i la bondat s'imposen per sobre de tot. Magnífic!
Estás molt guapa en aquesta fotografia. T'envio un petó ben fort! |
|
A la sang...
Epicuri | 22-11-09 | Valoració: No valorat
| | freda, no i resta ni l'aigua.
ni humitat, ni res lluent.
Com la sorra, de la platja
no és pedra sencera
es... no res.
Així, sense pietat
ni cor ni esma,
no mes resta
la por.
La por exclou l'amor.
L'odi, tan sols una banda.
Pot ser la burguesia,
com tot el país ha mort
de por.
Tant de bo estiguem
a temps encara
de no fer callar
al Poeta.
Volía comentar el teu poema
però la emoció em mata,
Però per renèixer més fort
amb la immortalitat,
a l'alba... |
Li trenca el coll
allan lee | 03-11-09 | Valoració: No valorat
| | a l'albada.
És potent, terrible, ple de força, de foscor. És l'odi i la maldat, la manca d'esperança. I alhora un poema ple de vida. Ets una gran- molt gran- poetessa. Amb la meva admiració,
S. |
En defensa de la vida!
F. Arnau | 02-11-09 | Valoració: No valorat
| | Empar!
Magnífic poema, el teu, que és com un crit en defensa de la Vida.
La pena de mort és un gran fracàs del sistema judicial que actua per imposar la llei no per convicció sinó per coacció. Quan maten algú (infractor o no) estan dient: Això us va a passar a vosaltres si infringiu la llei!
En nom de quí?
No en el meu!
Ningú no té aquest dret...
Una forta abraçada!
FRANCESC
PS Em va agradar molt quan vaig llegir la novel·la del Truman Capote que dóna títol al teu poema. Aquell magnífic llibre va encetar un nou gènere literari: la novel·la-reportatge. |
|
Esperança?
franz appa | 02-11-09 | Valoració: No valorat
| | Encara que sempre hagi estat el mateix, l'eterna repetitiva història que es descriu en la segona estrofa, partint de l'escena particular, la visió individual d'un matí d'"albaïna" que ens manlleva l'esperança i viatja al fons de la història de tots els atemptats a la humanitat, totes les execucions així dites per encobrir amb el prestigi d'alguna norma la conducta de la fera irreflexiva que no s'ha aturat -ella és innocent- a buscar excuses en cap llei, i que desemboca finalment en la magnífica, solemne i humanista estrofa final, una conclusió amarga sobre la persistència de l'odi.
És la capacitat d'arribar a aquestes conclusions, amb la seva càrrega implícita de peitat i anhel de justícia, el que ens fa mantenir justament l'esperança.
Una abraçada,
franz
|
|
Regust de resolució falsa
T. Cargol | 02-11-09 | Valoració: No valorat
| | L'altre dia veient aquests dibuixos japonesos, el protagonista dels quals es Novita, els únics que he aconseguit entendre i que fan que els japs en fassin l'efecte de ser com catalans i tot, una noia es disfressava de dona amb superpoders - superheroina - i atacava els nois amb un atac anomenat: penediment! Ho vaig trobar genial, els nois - disfressats també de superherois - fugien demanant clemència i cridant poc més o menys: penediment mai!
Faig per assimilar que l'odi perjudica greument la salut de que el duu i que acaba per no resoldre-li res de res, és infantil. Només la força encaminada cap a un fi útil per tohom és acceptable.
Com sempre, et felicto per aquest noves apraules que he de cercar al diccionari. I en la línia del que exposes et recomano que llegeixis o rellegeixis al Joan sales d' "Incerta glòria",,...
|
|
|
|
|
|
|
| |  | | Relats publicats: 86 | | Comentaris dels lectors : 412 | | Valoració de l'autor : 9,89 | | Prefereixo que no em valoris, t’agrairia més un comentari crític i sincer.
LLEGEIX ELS 33 POEMES PREFERITS PELS SEUS AUTORS!
LLEGEIX ELS 45 RELATS PREFERITS PELS SEUS AUTORS!
Un dels trets que em defineix és la fascinació que sento per la Llengua Catalana. Em considero, en aquesta matèria, autodidacta tardana i en continu procés d’aprenentatge.
Quan escric sento que tinc la responsabilitat de fer-ho bé, per mi mateixa, per respecte als possibles lectors i, sobretot, per l’estima vers l'idioma en el que m’expresso; per tant els errors, inherents a qualsevol activitat humana, em saben molt de greu.
No caldria dir-ho, però el respecte el faig extensible a totes les Llengües del planeta: les més parlades, les minoritàries, aquelles en perill d’extinció, i les que ja no hi són; a través de la seva llengua s’estima a un poble.
Un altre tret és la passió que sento per la poesia.
La pràctica de la poesia ens fa més sensibles i això vol dir més perceptius, més pensadors, més civilitzats, més savis, més humans.
Biel Mesquida.
I el meu anhel és aquest:
Sapigueu esperar amb desig: ja vindrà l’hora. Ja vindrà l’hora en què, tot plegat i amb gran esgarrifança, us sentireu posseïts i posseïdors de la muntanya, com si ella i vosaltres fóssiu una mateixa cosa amb una sola ànima (que és Déu). I anireu pels carrers com una muntanya que camina i panteixa, i començareu a dir coses, coses rítmiques i clares (perquè serà el ritme clar de l’Univers que parla amb vosaltres), coses que són l’essència de la muntanya, que són Déu en ella i en vosaltres (tot u). Llavors podeu dir que heu vist la muntanya i que l’heu dita bellament. I això és poesia; això és, unitat.
Joan Maragall
Maig, 2009
Nascuda a França per "accident" i anatomopatòloga de professió, són algunes de les dades més originals. Pel que fa a la resta, bastant més corrent... Pot ser el meu interès per la poesia, i les arts en general, m'ajuda a deslligar-me del més quotidià en l'intent de crear quelcom bell. La meva professió m'ha deixat poc temps lliure que dedico fonamentalment a la família i a llegir. Aquest és el primer pas per aprendre a escriure, però sospito que puc quedar atrapada en la xarxa dels lletraferits.
Maig, 2008
xantalam@gmail.com
Un Capvespre a la Mediterrània |
|
|
|
Un poema atroç
copernic | 30-01-10
I no ho dic perquè sigui dolent, si no perquè té la força enorme que li dona el tema. Tu només has posat les paraules precises, els versos curts i contundents perquè les imatges que evoc ... | A la sang...
Epicuri | 22-11-09
freda, no i resta ni l'aigua.
ni humitat, ni res lluent.
Com la sorra, de la platja
no és pedra sencera
es... no res.
Així, sense pietat
ni cor ni esma,
no ... | Li trenca el coll
allan lee | 03-11-09
a l'albada.
És potent, terrible, ple de força, de foscor. És l'odi i la maldat, la manca d'esperança. I alhora un poema ple de vida. Ets una gran- molt gran- poetessa. Amb la meva admiració,
... |
|
|
|
