| |
|
|
 |
La pèrdua  
Vicent Adsuara i Rollan | 04-02-2010 | Lectures: 79 | Comentaris: 2 | Vots: 0
Tot en aquest món és imperfecte, tot el que es pronúncia o es diu o s'expressa queda mancat del Tot, queda podat d'una manera definitiva, això és l'infern i el cel de tota realitat.
| | | L'amor en temps de crisi
Vicent Adsuara i Rollan | 25-01-2010 | Lectures: 102 | Comentaris: 2 | Vots: 0
No hi ha culpables només responsables, qualsevol ofici és respectable mentre no faça mal a l'altre. Com ha de ser de dur l'ofici de xapero, o de prostituta o de travesti, només els que l'han viscut poden donar-nos la seua experiència, que en parlem nosaltres no te gens de valor.
| | | La grossa del Sento-Llei del glamour i la caspa (2)
Vicent Adsuara i Rollan | 08-01-2010 | Lectures: 107 | Comentaris: 2 | Vots: 0
Hi ha qui diu que ximple és qui juga i ximple qui no ho fa, jo crec que l'ambició dels diners és una safanòria per a que ens oblidem dels veritables problemes que ens afecten.
Creieu que és normal que hi haja un pressupost per la guerra i es prohibisca fer l'amor? La veritat és que de les dues forces que té l'ésser humà, Thanatos venç amb claredat a Eros, tot i que haurien d'anar de la mà i paral·leles.
| | | Legalització total del matrimoni
Vicent Adsuara i Rollan | 31-12-2009 | Lectures: 229 | Comentaris: 6 | Vots: 0
Com una persona que es pensa tolerant pot prohibir que dos homes o dues dones s'estimen i puguen formalitzar llur relació? Tot i que les relacions haurien de ser lliures, ja que hi ha organismes i paperassa formalitzadora, per què no per a tots? Què no som tots persones? Què no tenim tots ànima? Per què es confon l'ètica amb l'estètica?
Aquest article és un intent de donar la meua opinió de persona sexuada en relació a un tema que els més moralitzadors han contribuit a polititzar.
| | | L'aristocràcia de l'arròs i la taronja
Vicent Adsuara i Rollan | 21-12-2009 | Lectures: 178 | Comentaris: 3 | Vots: 0
"Pols som i en pols ens convertirem". Jo afegisc "tard o d'hora".
| | | Eau d'été
Vicent Adsuara i Rollan | 11-12-2009 | Lectures: 220 | Comentaris: 4 | Vots: 0
En acabat polir-se amb afaites o estar amb els amics i amb la persona que estimes d'una manera tranquil·la i afable, és a dir, feliç, és la mateixa cosa. O no?
| | | Oficialment viu
Vicent Adsuara i Rollan | 23-11-2009 | Lectures: 172 | Comentaris: 4 | Vots: 0
Si hi ha quatre coses que tem profundament, aquestes són els usurers, els capitalistes i amos de les plusvàlues, els exèrcits i el funcionariat, però en el fons tots tenim quelcom d'aquestes quatre "funcions" dins de nosaltres.
| | | Del donar i el rebre
Vicent Adsuara i Rollan | 13-11-2009 | Lectures: 336 | Comentaris: 10 | Vots: 0
Tot i que l'almoina beneficia al captaire pot suposar també i de fet suposa la pèrdua de la seua dignitat.
| | | Un ram de flors
Vicent Adsuara i Rollan | 10-11-2009 | Lectures: 311 | Comentaris: 7 | Vots: 0
Quan tot et va malament, doncs això, tot segueix anant malament, o com deia Petronio:_Habes, haberis (Tens, tindràs).
| | | El goig infinit femení a la Història
Vicent Adsuara i Rollan | 05-11-2009 | Lectures: 219 | Comentaris: 5 | Vots: 0
El goig infinit femení, ha donat tantes i tantes penes i joies que ens caldria preguntar si no és la base de la cultura i de la història.
| | | L'allioli del Sento
Vicent Adsuara i Rollan | 31-10-2009 | Lectures: 232 | Comentaris: 5 | Vots: 0
Els millors menjars són els estranys, el jovent d'ara no ha passat gens de fam i no sap el que és bo, el caprici és l'únic que distingeix un coent.
| | | L'exèrcit per la moralitat del jovent
Vicent Adsuara i Rollan | 20-10-2009 | Lectures: 153 | Comentaris: 3 | Vots: 0
Una persona que pot pensar, viure, menjar, estimar, expressar-se i publicar en llibertat no li és lícit ser violenta, tot i tenir molt bones intencions, tots en tenim, però la realitat és inaprehensible tot i pels especialistes, què dir pels terroristes, gent normalment tosca i barroera a banda d'assassina.
| | | Solitud, fal·lus i poder simbòlic
Vicent Adsuara i Rollan | 05-10-2009 | Lectures: 276 | Comentaris: 6 | Vots: 0
La vida és com la volem veure, però té molt de lluita i de poder, tot i que el poder de l'amor és efímer.
| | | Dalí i el Crist de Cadaqués-El ball de les cadires
Vicent Adsuara i Rollan | 27-09-2009 | Lectures: 210 | Comentaris: 4 | Vots: 0
L'Home ha volgut sempre arribar a ser Déu, la filosofia n'és una prova, tota ella és un afirmar o negar Déu.
És en temps de crisi quan es viu en aquesta economia de la castració, veure que en últim terme cal dir salve's qui puga.
| | | València, bressol dels escacs moderns
Vicent Adsuara i Rollan | 27-09-2009 | Lectures: 264 | Comentaris: 3 | Vots: 0
És a la València de l'època del descobriment d'Amèrica on la Mediterrània s'ajunta amb l'Atlàntic al tauler per a dominar el món, la Corona de Castella amb la Catalano-aragonesa, per això l'esplendor de la dona del moment: Isabel la catòlica i així la irrupció de la dama en els escacs moderns.
| | |
|
|
|
|
|
|
|
|
| |  | | Relats publicats: 162 | | Comentaris dels lectors : 1010 | | Valoració de l'autor : 9,78 | | Si voleu conèixer els meus escrits en castellà, ací Vicent Adsuara i Rollan
Si esteu interessats en la psicoanàlisi:
el objeto a
Alguns blocs de literatura de companys de relats:
Isabel Laso
Franz appa
Un bloc d'escacs d'un amic:
tablero de análisis
I si voleu llegir bona literatura, encara que la major part dels amics de relats en català són bons, si més no els que jo llegisc, pitxeu aquesta adreça:
Unaquimera
I no pose a Sergi Elias Bandrés perquè és més que un poeta, un filòsof, tot i que per què no, sí que el pose, ara veureu la seua obra si pitxeu ací:
Sergi Elias Bandrés
"A vosaltres ebris d'enigmes que gaudiu amb la llum del crepuscle" Així parlà Zaratustra. F. Nietzsche.
"Vaig créixer al mar i la pobresa em va ser fastuosa; després vaig perdre el mar i aleshores tots els luxes em van semblar grisos, la misèria intolerable". Albert Camus.
"Hay mujeres en Génova cuya sonrisa he amado durante toda una mañana, no volveré a verlas evidentemente, nada hay más simple, pero ninguna palabra podrá apagar la llama de mi pena" Albert Camus
"Jo maleeixo ço que atreu i ensiborna l'esperit i, fent-se'l seu, el té bandit en una vall de plors; i maleeixo l'opinió enlairada que hom té de si mateix, els mirallets i somnis de fama i de conquesta, i la possessió que ens afalaga: muller, fills, servidors; i el treball i la paga esperonant-nos vers l'ardida gesta o estovant el coixí d'un llit platxeriós; i maleeixo el suc del raïm xardorós, la il·lusió divina, i la fe i l'esperança, i encara més a la paciència mansa!
El transitori és sols paràbola. Ací es performa el que ens mancava; l'indescriptible esdevé un acte aquí; atrets som tots els homes de l'Etern Femení".
Faust- Goethe.
Ara vull fer un xicotet homenatge al cinema, i en especial a aquella gran pel·lícula, Blade Runner de la qual una de les seves frases ens valdria a tots nosaltres, doncs cada individu és únic, aïllat i desconegut, i tots som esclaus, tots fracassem, tard o d'hora, com diu Margueritte Yourcenar en Memories d'Adrià, ... davant d'un fill massa estimat, .. la malaltia... la vellesa...finalment davant la mort, després les nostres gestes, els nostres amors, les nostres guerres, la nostra mateixa mort, moriran amb nosaltres després d'una xicoteta pròrroga.
Son les darreres paraules de Batty, un replicant abans de morir:
Es toda una experiencia vivir con miedo... ¿verdad?
Eso es lo que significa ser esclavo
Yo... he visto cosas
que vosotros no creeríais...
atacar naves en llamas
más allá de Orión,
he visto rayos C
brillar en la oscuridad
cerca de la puerta de Tannhäuser
Todos esos momentos
se perderán en el tiempo
como lágrimas en la lluvia
Es hora de morir.
És molt semblant a aquells versos de Federico García Lorca en Poeta en Nueva York i la seva Oda a Walt Whitman:
Mañana los amores serán rocas y el Tiempo
una brisa que viene dormida por las ramas.
Petites joies que em posen els pèls de punta. Magnífiques.
Vaig nàixer en 1964 a València, sóc un treballador xic per a tot que li ha picat allò d'escriure i escric de tant en tant, tinc alguns contes i assaigs i m'agradaria publicar-ne alguns en aquesta plataforma literària. Comenteu els meus relats encara que siga críticament, us necessite i vull aprendre a escriure'n. Citant Pep Roig "...camino a anys llum de la teva pròpia llum..." i "...el teu silenci tan poc breu no em permet ni respirar..." M'agraden els escacs, el meu jugador preferit es Aaron Nimzowitch, en literatura m'agraden autors com Jean-Paul Sartre, Albert Camus i tot l'existencialisme francès fins i tot el primer existencialista com era Kierkegaard, tota la novela del segle XIX francès, castellans m'agraden García Lorca, és clar el segle d'or del castellà, i Antonio Machado, César Vallejo, Juan Ramón Jiménez, dels "actuals" Juan Marsé, Eduardo Mendoza, Juan Goytisolo, Fernando Sánchez Dragó, Antonio Gala, etcètera, dels hispano-americans Borges, Cortázar, Neruda, Gabriel García Márquez, sobretot el realisme màgic, també Isabel Allende, Miguel Ángel Asturias, etcètera, i dels de la terra els del segle d'or del català, i Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Ferran Torrent, Isabel Clara-Simó, Salvador Espriu, Quim Monzó que és la meua inspiració, Enric Valor, Carme Riera, etcètera , en filosofia m'agraden els filòsofs de la sospita Marx, Freud i Nietzsche, Darwin, i el meu filòsof preferit Sòcrates, etcètera, m'agrada l'assaig en general, el futbol, el meu equip és el València i també m'agrada la psicoanàlisi. En música clàssica, autors com Schubert i Mahler i també Chopin, i de temàtica nacionalista el valencià Joaquim Rodrigo o Smetana, de Wagner m'agrada Tristà i Isolda i en música de cantautors Georges Brassens, Lluís Llach, Serrat, Raimon, Mª del Mar Bonet i Sabina. En informàtica sóc dels mig romàntics als que li agrada conjuminar allò pràctic amb allò ideal i tinc l'xp amb el service pack 2, espere que molts anys si ens deixen, com també la versió Suse 12 del Linux, pero el que més m'agrada a sobre de tot és una bona conversa amb un cafè i una cigarreta. |
|
|
|
|
|
|
|
|
