| |
|
|
 |
Entre els dits  
dunes | 10-03-2007 | Lectures: 480 | Comentaris: 1 | Vots: 0
Sense sentit, sembla.
Quatre paraules mal endreçades que no busquen construccions de sorra; només essència, com el cabell que s'escola entre uns dits.
| | | Carrers
dunes | 08-03-2007 | Lectures: 459 | Comentaris: 0 | Vots: 0
Res més que caminar entre carrers propers i deixar-se perdre, només una mica, per dins i per fora. No hi ha res més amagat en aquestes quatre línies mal unides, nascudes entre avui i algun altre dia de fa, ja, dos anys. Com passa el temps...
| | | Algunes incerteses
dunes | 26-04-2006 | Lectures: 650 | Comentaris: 2 | Vots: 0
Fa molt que no escric, i el cert és que aquest relat fa vora un any que restava en silenci dins l'ordinador. Avui, no sé encara per què, alguna cosa m'aha dut a fer revisió de textos, i he trobat aquestes línies, que per algun motiu no vaig voler publicar en el seu dia.
Reemprenc de nou el fil dels meus relats en la mateixa línia apagada i cagadubtes... només són paraules que posen nom a suposicions, a sensacions, a maldecaps...
Podria ser la segona part d'un relat que fa temps vaig deixar per aquí.
Quant de temps, de tot plegat...
| | | Cor de gel, en diuen
dunes | 13-04-2005 | Lectures: 885 | Comentaris: 3 | Vots: 0
Les primeres línies d’una cançó obren aquesta vegada les pors d’algú.
Ella no sap més de la vida que qualsevol altre, però així se sent i deixa que jo escrigui per ella, essent "ella" qualsevol persona…
I tu què amagues per poder ser feliç?
| | | Peus xops
dunes | 12-03-2005 | Lectures: 927 | Comentaris: 2 | Vots: 1
Suposo que en les línies d'aquest escrit hi falten molts sentiments per deixar entreveure, però és així com volia escriure aquest cop, sense rostres definits i sensacions a mig entendre.
L'origen de "Peus xops" és una nit real, amb alguns fet semblants. Però en algun punt acaba el relat biogràfic per donar pas a sensacions que em ronden pel cap i que intenco enllaçar.
| | | Despertant el passat més present
dunes | 06-02-2005 | Lectures: 947 | Comentaris: 4 | Vots: 1
La rutina que més m'agrada de cada dia i el record de nits que sempre desitjo repetir. Hi ha moments que... sort que no s'obliden.
| | | Potser demà
dunes | 27-01-2005 | Lectures: 847 | Comentaris: 7 | Vots: 1
La vida esgota, i cansa. Segurament només estic parlant de la part més negativa del camí que iniciem en néixer, i això no vol dir que la vida estigui tota banyada en negre. Però tots hem tingut nits de debilitat.
| | |
|
|
|
|
|
|
|
| |  | | Relats publicats: 7 | | Comentaris dels lectors : 19 | | Valoració de l'autor : 9,45 | | Com que se'm fa molt estrany explicar bocins de la meva vida en un espai com aquest, em reservo la possibilitat de fer-ho per més endavant. O potser prefereixo que em pogueu anar coneixent pels relats que penji per aquí, siguin pocs o molts.
Només dir que em moc entre postes de sol i llunes a mig créixer. Tandebò pogués créixer en vint-i-vuit dies, com ella, allà dalt... Visc de somnis i records, crec. M'agrada veure passar el temps mentre miro el cel. I també la incertesa, probablement perquè no sé trobar altra forma de respirar. |
|
|
|
