| |
|
|
 |
Música esfèrica (Repte Clàssic CDXXIII)  
deomises | 23-05-2010 | Lectures: 181 | Comentaris: 6 | Vots: 2
Proposat per nuriagau i gypsy. Es tracta d'un divertimento força relataire (per les referències que apareixen al relat (sobretot, específiques durant el termini de la proposta del Clàssic CDXXIII).
De nou, demano disculpes a nuriagau i gypsy per haver-les ensarronades una miqueta... ;)
| | | Ínfules (Repte Clàssic CDXVI)
deomises | 24-03-2010 | Lectures: 168 | Comentaris: 1 | Vots: 0
Proposat per Vladimir.
El jutge opina: Aquesta història planteja una proposta inquietant: l’atzar fa que l’únic supervivent d’un accident de carretera acabi essent, amb els anys, un dels dictadors més sanguinaris. Hauria canviat el curs de la història si ell també hagués estat una víctima més de l’accident? O va esperonar precisament aquella desgràcia al futur dictador pel fet de saber-se un “escollit”? Narrat amb un flashback, “Ínfules” mostra una prosa impecable: la descripció de l’accident és feta amb pinzellades breus i precises, sense exageracions morboses; la relació amb Ben Grossman, el pare adoptiu, també és narrada de manera molt concreta i exacta. En la primera frase hi ha una curiosa simetria –no sé si buscada– amb el cèlebre inici de “Cien años de soledad” de García Márquez. El final del relat, encara que és veu a venir, és plenament convincent, rodó. No he detectat errors, excepte que potser un “terrabastall” més que veure’l el sentiríem, i que jo parlaria més de “cossos decapitats” que no de “caps decapitats”. Sí que hi ha un detall de dates que caldria revisar: si l’acció passa el 1901, Hitler aleshores tindria dotze anys i no pas quinze (va néixer el 1889). I encara un darrer apunt: el gènere que barreja la realitat i la ficció té un problema, el de discernir què és inventat i què va passar en la realitat. A mi aquesta mena de literatura em desconcerta, no m’hi sento del tot còmode (em va passar amb “Soldados de Salamina”, per exemple). Demana un lector molt informat que sàpiga en cada moment si l’autor porta posades les ulleres d’historiador o les de creador de ficcions. Les fronteres són molt primes, i a vegades confuses. Per exemple, va existir el senyor Grossman? Jo ho desconec, i hauria de documentar-me. I l’accident? Imagino que és una invenció de l’autor, però no podem estar-ne segurs si no coneixem molt bé la biografia de Hitler (per cert, si és inventat: ¿hi havia autobusos escolars l’any 1901? No n’estic del tot segur...). Sí que sabia que Hitler va ser empresonat, per tant aquesta part del text és històricament verídica. Si les altres parts són una invenció, ¿quin és l’objectiu del conte? ¿Imaginar una realitat paral•lela? Però posats a inventar: ¿perquè no inventar-ho tot? ¿Perquè confondre al lector barrejant dades reals amb d’altres inventades? Són reflexions que em faig partint d’aquest petit conte, però que en realitat també m’havia fet altres vegades llegint altres obres on realitat i ficció es confonen. De fet, la lectura d’“Ínfules” m’ha fet passar una bona estona, i només per haver-me fet reflexionar tot això, ja te’n dono les gràcies, deomises!
gràcies, Vladimir
| | | Magnànima (Melorepte98)
deomises | 23-03-2010 | Lectures: 196 | Comentaris: 4 | Vots: 0
Poema presentat fora de concurs en la meva proposta al Melorepte98.
Pour Gabrielle, de Jorane (16 mm, 2001)
| | | Llancívola (Melorepte97)
deomises | 21-03-2010 | Lectures: 186 | Comentaris: 2 | Vots: 0
Proposat per bellissima i Núria Niubó.
Poema guanyador.
| | | Narcísica vivència... (RPV119)
deomises | 04-03-2010 | Lectures: 446 | Comentaris: 11 | Vots: 1
Poema presentat al RPV119, proposat per franz appa
| | | Grindaknívur (Repte Clàssic 364)
deomises | 27-04-2009 | Lectures: 506 | Comentaris: 4 | Vots: 0
Proposat per darkman
Extensió : 250 a 500 paraules
Paraules obligades : Arena - candidesa – cerimònia - vermella.
Termini : fins dissabte dia 20 a mitja nit
El jutge opina: Relat de dues parts. Un primer paràgraf d’estil periodístic ben emmarcat, i tot seguit a partir del segon paràgraf comences explicar-nos la història, un relat de creixement, on demostrar el valor per ser considerat un adult valent s’ha d’aconseguir amb la humiliació i derrota, d’una invasió més que discutible, eliminant ésser innocents. Paral•lelisme, doncs del protagonista i els seus objectius ideals, amb el final sorpresa al que ja ens tens acostumats, però no per això et descobrim mai la intenció final. Relat que demana més extensió, aconsegueixes fer-nos nostres els protagonistes cosa que parla be del relat i la seva execució literària.
T’he marcat un parell de possibles errades de tecleig o escriptura ràpida.
Títol adequat. Paraules claus invisibles, extensió correcta.
Gràcies per participar, bon relat.
| | | Rastres (Repte Clàssic 363, 1)
deomises | 27-04-2009 | Lectures: 438 | Comentaris: 2 | Vots: 0
Proposat per Nubada
Tema: A la neu
Extensió màxima: 500 paraules
Paraules clau: canalla, horitzó, floc, rodolar
Termini: fins divendres 12 a les 24 h
La jutgessa opina: Detall d'un drama en tres part que fan que vagis redescobrint què passa a mida que llegeixes. Primer, els homes busquen alguna cosa. Després t'adones que busquen nens, cosa que fa augmentar el neguit de la història, finalment t'adones que és el llop qui parla.
Filant prim: després de "tot rastrejant el terreny", hi posaria una coma; a "les petges possibles" jo diria "les possibles petges", i "anorak" no va amb k, ha de ser "anorac".
Molt ben redactat i molt ben estructurat en paràgrafs clars. M'ha agradat especialment la frase: "I el vent, que escampa totes les olors pertot arreu, fins i tot la de la por".
| | | Períodes d'existència (RPV82)
deomises | 27-04-2009 | Lectures: 508 | Comentaris: 2 | Vots: 0
Proposat per rnbonet...
Versió íntegra
| | | Ab Urbe condita 786 (Repte Clàssic 366)
deomises | 27-04-2009 | Lectures: 364 | Comentaris: 0 | Vots: 0
Proposat per Sangifetge
Extensió : de 200 a 600 paraules
Paraules clau : mirall, pervers, fam, treball
Termini : fins al 31 de Desembre a les 12h de la nit.
El jutge opina: Un relat intens i molt ben escrit. El deliri d'aquest personatge, que al darrer paràgraf se'ns revela com un vell conegut , Jesús de Natzaret, esta perfectament recreat . El final li dona l'originalitat demanada i un aire certament irreverent . 600 paraules justes i les paraules clau ben col·locades.
He trobat una falta : “especimen” és espècimen , un error de tecleig “ veus que calle si les vull” crec que seria “ veus que callen si les vull”. Per altre banda, hi ha alguna cosa que no he acabat d'entendre; si el protagonista és el Jesús històric, la menció de safates de plàstic és un anacronisme, no ?
Bon any i moltes gràcies per participar.. Les esmenes s'han fet, encara que el deliri també comportava visions. Però millor no estiro tant la trama o la imaginació...
| | | Adenium obesum (Repte Clàssic 365)
deomises | 27-04-2009 | Lectures: 375 | Comentaris: 1 | Vots: 0
Proposat per Tere SM
Tema: El dia que no va existir
Paraules clau: tió, rosa, ase, pa (s'admeten plurals)
Extensió: 250 paraules (amb un marge de deu paraules amunt o avall)
Termini: dimecres 24 de desembre a dos quarts de dues del migdia (48 hores)
La jutgessa diu: Incomprensió. En Josep relatant a l'infant el què significa el Nadal. L'Abdirizak esperant amb els cinc sentits alerta que comenci a ploure sobre la sorra. Com a trama la història està ben organitzada, l'anècdota és prometedora però... No sé perquè, el noto distant. És com un acudit que t'expliquen en un bar, com un bon acudit, però que quan pagues el cafè no pots evitar oblidar. No t'ha passat mai que t'expliquessin una història que no t'interessava mentre esperaves amb ànsia que en passés una altra? Les papallones a l'estómac, les ganes de fer callar el qui tens al davant, les mirades contínues a la finestra, el de davant que no calla, les mans que tremolen per la impaciència, i el de davant que no calla, no calla, no calla. Això és el que he trobat a faltar en el teu relat. Expliques una història des de fora... I te'n quedes al marge. Potser seria millor explicar l'anècdota des del punt de vista del nen? Potser seria millor tornar a Catalunya i fer servir referents que tinguessis més a mà per causar la mateixa impressió?
| | | La primera vegada
deomises | 27-04-2009 | Lectures: 473 | Comentaris: 2 | Vots: 0
Presentat al projecte Barcelona, t'estimo
| | | Terra cremada (Repte Clàssic 363, 3)
deomises | 27-04-2009 | Lectures: 358 | Comentaris: 3 | Vots: 0
La jutgessa diu: Déu n'hi do, quin relat de guerra i destrucció. De fred i de foc. La bogeria de la guerra i la bogeria dels qui la fan. La bogeria dels poderosos. M'ha agradat la frase: "i l’aigua, ja escadussera, és putrefacta com la cobdícia de conquestes". I per damunt de tot, en primer lloc del relat, el patiment dels innocents.
Filant prim, "en lloc" ha d'anar junt: enlloc. Encara que la forma correcta és EN LLOC...
| | | Música d'hivern (Repte Clàssic 363, 2)
deomises | 27-04-2009 | Lectures: 379 | Comentaris: 1 | Vots: 0
La jutgessa diu: Poc a poc ens fas entrar en aquest personatge turmentat a qui anem descobrint, a base de zumzeig a les oïdes, com una ment angoixada que vol deixar de ser el que li fan entendre que és. L'angoixa acompanya el lector durant tota la lectura: negror, depressió, deformitat, angoixa, xiscles, follia, bogeria, demència... Tot plegat en un llarg i únic paràgraf, amb una frase rere l'altra que no deixen reposar. I, finalment, aquells forats dins el cap... i aquells forats enmig del gel que donaran lloc al silenci i la pau.
Filant prim, canviaria algunes puntuacions, per exemple en la frase: "i el sol cau en l’horitzó, crepuscle rogenc que deixa el fred de la imminent nevada i la música no desapareix". Però per altra bandan és precisament la manera com fas les frases que ajuda a sentir l'angoixa del protagonista.
| | | La Llúcia (Repte Clàssic 362)
deomises | 27-04-2009 | Lectures: 405 | Comentaris: 3 | Vots: 1
Proposat per Sergi Yagüe Garcia
Extensió: 500 paraules de màxim.
Termini: dimarts, 9 de desembre, a les 10:00 h.
Paraules Clau: solidaritat, elemental, intrínsec i realitat.
El jutge opina:
Relat molt sòlid, impecable en la seva factura. Què hem de dir de la prosa d’en delirium. Les paraules clau estan tan ben posades que he hagut de buscar-ne alguna, perquè pensava que se les havia descuidat.
La pèrdua de la vista torna a ser la tria, en aquest cas, la pèrdua traumàtica és causada per la violència masclista, un tema que dóna molt de sí i que, en aquest cas, serveix per oferir un final sorpresa força esgarrifós.
Excel·lent.
| | | Destinació: Constanta (Repte Clàssic 360, 2)
deomises | 27-04-2009 | Lectures: 347 | Comentaris: 0 | Vots: 0
Sangifetge diu: Un relat que, com el de la gypsy, explora la part fosca de la realitat social. En aquest cas de la immigració. Molt dur i versemblant el plantejament. I la quasi ceguera de la protagonista, insinuada al principi i revelada al final, és el cénit d'aquesta espiral de desgracies que ens vas presentant de manera gairebé periodística. El final, trist i emotiu, aconsegueix emocionar, cosa gens fàcil.
Gràcies per participar!
| | |
|
|
|
|
|
|
|
|
| |  | | Relats publicats: 374 | | Comentaris dels lectors : 950 | | Valoració de l'autor : 9,62 | | NUESA
Nu. Nu dins teu. Nu com mai no he pogut despullar-me.
Per a ningú més. I aquesta carn que et provoca fàstic
És la pròpia imatge que intento amagar. Amb vestits i somriures.
Nu. Nu i sense màscares. Mira'm i bufeteja'm si vols.
Pagaré els meus errors amb escreix i cruesa,
Amb l'etern purgatori de qui no sap redimir les seves accions.
Nu. Nu completament. I cauré entre llàgrimes d'angoixa
Davant de la teva impavidesa, aliena al meu penediment,
Mentre esdevinc més humà i feble, hipòcrita com el vers més trist.
* * *
PROJECTE JA ACABAT [02/06/2008]:
Apollocalypticus' Symphony[basada en les melodies d'Apocalyptica]:
seguint amb més projectes, evidentment...:
1-Devessall de vassall
2-On cal buscar les claus...?
3-Ancora io
4-Piuladissa
5-He desembocat
6-Èbria Cadència
7-Indicis de pluja
8-Paraules
***********************************
De vegades és difícil parlar d'un mateix, de vegades és més difícil que sentir a d'altres criticant-te. Si hagués de dir alguna cosa de mi, hauria de començar pel lloc d'on sóc, l'any del meu naixement i el meu nom.
El poble que van escollir-me per a néixer no és el més bell, exòtic o estrany per a la gran majoria. Però és el meu poble, El Vendrell, bressol del xató, de Pau Casals o d'Àngel Guimerà (com a fill adoptiu).
Vaig néixer en un any neutre, el 1978, però és el que van triar-me també. Potser hauria volgut néixer al 1968, al 1975 o al 1992 però no vaig poder...
El meu nom és Lluís i, com ja he anat deixant de mica en mica entreveure, m'agrada i intento escriure.
Si voleu dir-me quelcom, us ofereixo el meu correu electrònic: deomises@hotmail.com, per a qualsevol cosa, sincerament.
ELS MEUS BLOGS:
Es desclou la tenebra...
Sonetàlia
Ad hominem
Lluís
13.05.1978 |
|
|
|
|
|
|
