| |
|
|
 |
La princesa i el gripau  
Vladimir | 14-07-2010 | Lectures: 77 | Comentaris: 2 | Vots: 0
Conte escrit com a resposta al Repte Clàssic 429 "Contes infantils", proposat per Nuriagau. La historieta comença així:
"Va fer un petó al gripau i va aparèixer el príncep: gras, coix i geperut...."
| | | A l’Univers ja parlaven la nostra llengua. Capítol XI: “La llengua de l’Huguet”
Vladimir | 13-06-2010 | Lectures: 113 | Comentaris: 3 | Vots: 1
Seria difícil fer aquí una sinopsi dels deu capítols previs d’aquesta magna novel•la col•lectiva. A grans trets, podem dir que hi ha un planeta –d’una galàxia molt i molt llunyana, és clar– on parlen català. Uns trobadors d’aquest planeta tenen la facultat de posar-se en contacte amb els catalans del planeta Terra a través dels somnis. Fins aquí, cap problema. Però llavors les coses es compliquen amb trames paral•leles, escenaris diversos i un munt de personatges (als lectors interessats els commino a llegir per ells mateixos els textos, així m’estalvio de fer-ne el resum). En el capítol anterior, en Jaume expressava els seus recels per la fixació de la seva xicota, la Violant, amb un trobador anomenat Huguet, que apareix als somnis de la Violant i li parla.
| | | Conxorxa
Vladimir | 27-04-2010 | Lectures: 186 | Comentaris: 4 | Vots: 0
Conte presentat al Repte 394 “Desacords interns”, convocat per Dolça Parvati. Tracta un tema trancendent: la identitat. Qui som? El protagonista d’aquesta història sembla tenir-ho clar: ell sap qui no és!
| | | Prematur
Vladimir | 28-03-2010 | Lectures: 447 | Comentaris: 12 | Vots: 1
Amb aquest petit conte vaig guanyar el primer premi del "Concurs de Microrelats Poe de Cardedeu 2009", convocat per celebrar el bicentenari del naixement d'Edgar Allan Poe. Es demanaven textos inspirats en l'escriptor nord-americà d'una extensió màxima de 150 paraules. Més que una peça terorrífica, a mi em va sortir aquest microconte entre irònic i humorístic...
| | | Silenci preventiu (i altres nanorelats)
Vladimir | 14-03-2010 | Lectures: 336 | Comentaris: 6 | Vots: 0
Una dotzena de nanorelats que no passen de vint paraules.
| | | L’amic fidel
Vladimir | 18-12-2009 | Lectures: 708 | Comentaris: 6 | Vots: 0
Amb aquest conte vaig ser finalista al XI Premi Víctor Mora de Narrativa Breu de l'Escala (2009). Va ser publicat al recull "Estimada solitud i 15 contes més" (La Busca edicions) junt amb el conte guanyador i la resta de finalistes (entre els quals n'hi havia una colla de RC!).
"No és cert allò que diuen, que els gossos s’assemblen als seus amos. No: som els humans els que, d’una manera gradual però inevitable, acabem adoptant els trets de les mascotes amb les quals convivim. Quan m’ho va explicar un conegut –tenaç lector de revistes científiques– vaig córrer a la botiga d’animals..."
| | | Addicció
Vladimir | 08-11-2009 | Lectures: 721 | Comentaris: 10 | Vots: 0
Amb aquest conte vaig guanyar el “Tercer Concurs de microrelats de terror i gore de Molins de Rei”. Els contes no podien superar les 333 paraules.
“Els símptomes comencen sempre de bon matí: un pessigolleig al ventre, acompanyat de marejos i d’una sensació de buidor. En dies així arribo a la feina cargolant-me de dolor, i és un miracle que pugui atendre algú sense defallir. Però els anys m’han ensenyat a controlar els tremolors i a mantenir una aparença serena...”
| | | Els orfes
Vladimir | 29-10-2009 | Lectures: 377 | Comentaris: 6 | Vots: 0
Conte guanyador del Repte 398 "Contradiccions", convocat per SenyorTu. Es tractava d'un vell relat breu, que va ser revisat per l'ocasió (sobretot per incloure-hi algunes paraules obligades que ara, em temo, han desaparegut). La meva dona diu que si segueixo escrivint sobre temes escabrosos, la meva mare acabarà preocupant-se de veritat... És una exagerada!
| | | El fantasma
Vladimir | 21-09-2009 | Lectures: 532 | Comentaris: 10 | Vots: 0
Conte presentat al Repte 391 “Microrelats: enganys”, fora de concurs perquè jo n'era el convocant. Vaig demanar escriure un microrelat –no més de tres-centes paraules– on hi aparegués alguna forma d’engany.
| | | Tatuatge
Vladimir | 28-08-2009 | Lectures: 378 | Comentaris: 2 | Vots: 1
"Tatuatge" va presentar-se al Repte 395 “Marques”. El convocant –deomises– demanava relats on apareguessin personatges amb alguna mena de marca (física o espiritual), però el principal repte secret que em vaig proposar en abordar la redacció d’aquest relat va ser escriure un conte policíac sense acció, una pura descripció de dalt a baix, ben inusual i atípic en el gènere.
| | | Campbell i Franklin
Vladimir | 07-08-2009 | Lectures: 359 | Comentaris: 1 | Vots: 0
Conte curt –o caldria dir-ne “crònica”?– que vaig presentar al Repte 392 “Enemics necessaris” convocat per SenyorTu. No cal dir que els dos protagonistes són tan reals com ho eren Alonso Quijano o Leopold Bloom
| | | El respecte als ancians
Vladimir | 03-07-2009 | Lectures: 481 | Comentaris: 5 | Vots: 0
Presentat al Repte 389 "Vida familiar", convocat per Dolça Parvati. No està bé que ho digui jo, però hi ha fragments d'aquesta història que encara em fan petar de riure!
"El dia després d’enterrar-lo, l’avi va tornar a casa a l’hora de dinar, amb aquella puntualitat que l’havia distingit durant la seva existència terrenal. Va presentar-se empolsinat, pàl·lid i movent-se amb una manifesta rigidesa..."
| | | Home a l’aigua
Vladimir | 19-06-2009 | Lectures: 506 | Comentaris: 2 | Vots: 0
Conte presentat al Repte 387 “Viatge en transatlàntic”, organitzat per Medusa i gypsy. No és un text de fàcil lectura. Però ofegar-se al bell mig de l’Oceà tampoc és una situació diguem-ne fàcil...
| | | Àngels
Vladimir | 15-06-2009 | Lectures: 470 | Comentaris: 0 | Vots: 0
Conte escrit pel repte 388 convocat per Dolça Parvati i Sangifetge. Els relats havien de ser eròtics i van reunir-se en el llibre "Relats per a llegir amb una sola mà" editat per Bubok.
Tractant-se d'erotisme, se'm va ocórrer fer honor al meu homònim Nabòkov i homenatjar modestíssimament a un dels cims de la novel.la del segle XX, "Lolita". Quin atreviment...
| | | Un fracàs literari (i altres nanorelats)
Vladimir | 03-06-2009 | Lectures: 430 | Comentaris: 3 | Vots: 0
Vint nanorelats de no més de vint paraules.
| | |
|
|
|
|
|
|
|
|
| |  | | Relats publicats: 41 | | Comentaris dels lectors : 188 | | Valoració de l'autor : 9,78 | | LA POSTERITAT
En veure al fotògraf, van afanyar-se. “Una foto per a la posteritat, senyores!”, devia cridar. La dona gran avançava amb pas ferm –pel vol de l’abric i la llarga gambada deduïm que caminava a una velocitat impròpia d’un passeig– i no es va dignar a contestar. Aferrada al seu braç i maldant per seguir la marxa accelerada, la jove, somrient amb timidesa, va atrevir-se a girar el cap i mirar de reüll, un gest precís que la va immobilitzar per sempre, com una estàtua de sal –la cama esquerra eternament flexionada, el cos en un estrany escorç–, fugint de l’assetjament de la càmera. I així, paralitzades, suspeses en el temps, han viatjat fins aquí. Del fotògraf no en sabem res.
***
Sóc de la collita del 67. He escrit des de ben petit i sempre he estat un lector voraç i insaciable (“és com una bogeria”, deia la meva mare, esverada). Després d’una brillant trajectòria literària a l’escola i a l’institut –distingida amb premis en forma de pesadíssims lots de llibres– vaig deixar d’escriure ficció. Però seguia escrivint, és clar: infames diaris adolescents, articles per revistes, diaris de viatge, petits assajos. I l’any 2008, vaig tornar a la ficció i ja porto escrits un centenar llarg de contes, la majoria breus (molt breus!). Perquè m’agrada la concisió, i quan la història se m’allarga més d’un foli em poso nerviós i, com el pare de família nombrosa que no pot controlar les seves criatures, sento que no podré atendre a totes les frases i paraules degudament, amb la mateixa dedicació, i només penso en eliminar-ne algunes (bé, això el pare de família nombrosa no ho pensa, em sembla). Sempre em quedarà el consol de Shakespeare, que va dir allò de que “la brevetat és l’ànima de l’enginy”, o la reconfortant sentència de Pascal: “Ho hauria volgut dir amb menys paraules, però no he tingut temps”.
***
Postdata:
Veureu que alguns dels meus contes (una vintena) se n'han anat de vacances... M'han escrit una carta explicant que tornaran a Relats en Català a finals d'any, si tot va bé!
|
|
|
|
|
|
|
