| |
|
|
 |
L’amic fidel  
Vladimir | 18-12-2009 | Lectures: 281 | Comentaris: 3 | Vots: 0
Amb aquest conte vaig ser finalista al XI Premi Víctor Mora de Narrativa Breu de l'Escala (2009). Va ser publicat al recull "Estimada solitud i 15 contes més" (La Busca edicions) junt amb el conte guanyador i la resta de finalistes (entre els quals n'hi havia una colla de RC!).
"No és cert allò que diuen, que els gossos s’assemblen als seus amos. No: som els humans els que, d’una manera gradual però inevitable, acabem adoptant els trets de les mascotes amb les quals convivim. Quan m’ho va explicar un conegut –tenaç lector de revistes científiques– vaig córrer a la botiga d’animals..."
| | | Addicció
Vladimir | 08-11-2009 | Lectures: 435 | Comentaris: 7 | Vots: 0
Amb aquest conte vaig guanyar el “Tercer Concurs de microrelats de terror i gore de Molins de Rei”. Els contes no podien superar les 333 paraules.
“Els símptomes comencen sempre de bon matí: un pessigolleig al ventre, acompanyat de marejos i d’una sensació de buidor. En dies així arribo a la feina cargolant-me de dolor, i és un miracle que pugui atendre algú sense defallir. Però els anys m’han ensenyat a controlar els tremolors i a mantenir una aparença serena...”
| | | Els orfes
Vladimir | 29-10-2009 | Lectures: 186 | Comentaris: 4 | Vots: 0
Conte guanyador del Repte 398 "Contradiccions", convocat per SenyorTu. Es tractava d'un vell relat breu, que va ser revisat per l'ocasió (sobretot per incloure-hi algunes paraules obligades que ara, em temo, han desaparegut). La meva dona diu que si segueixo escrivint sobre temes escabrosos, la meva mare acabarà preocupant-se de veritat... És una exagerada!
| | | El fantasma
Vladimir | 21-09-2009 | Lectures: 331 | Comentaris: 8 | Vots: 0
Conte presentat al Repte 391 “Microrelats: enganys”, fora de concurs perquè jo n'era el convocant. Vaig demanar escriure un microrelat –no més de tres-centes paraules– on hi aparegués alguna forma d’engany.
| | | Tatuatge
Vladimir | 28-08-2009 | Lectures: 221 | Comentaris: 2 | Vots: 1
"Tatuatge" va presentar-se al Repte 395 “Marques”. El convocant –deomises– demanava relats on apareguessin personatges amb alguna mena de marca (física o espiritual), però el principal repte secret que em vaig proposar en abordar la redacció d’aquest relat va ser escriure un conte policíac sense acció, una pura descripció de dalt a baix, ben inusual i atípic en el gènere.
| | | Campbell i Franklin
Vladimir | 07-08-2009 | Lectures: 228 | Comentaris: 1 | Vots: 0
Conte curt –o caldria dir-ne “crònica”?– que vaig presentar al Repte 392 “Enemics necessaris” convocat per SenyorTu. No cal dir que els dos protagonistes són tan reals com ho eren Alonso Quijano o Leopold Bloom
| | | El respecte als ancians
Vladimir | 03-07-2009 | Lectures: 365 | Comentaris: 5 | Vots: 0
Presentat al Repte 389 "Vida familiar", convocat per Dolça Parvati. No està bé que ho digui jo, però hi ha fragments d'aquesta història que encara em fan petar de riure!
"El dia després d’enterrar-lo, l’avi va tornar a casa a l’hora de dinar, amb aquella puntualitat que l’havia distingit durant la seva existència terrenal. Va presentar-se empolsinat, pàl·lid i movent-se amb una manifesta rigidesa..."
| | | Home a l’aigua
Vladimir | 19-06-2009 | Lectures: 336 | Comentaris: 2 | Vots: 0
Conte presentat al Repte 387 “Viatge en transatlàntic”, organitzat per Medusa i gypsy. No és un text de fàcil lectura. Però ofegar-se al bell mig de l’Oceà tampoc és una situació diguem-ne fàcil...
| | | Àngels
Vladimir | 15-06-2009 | Lectures: 345 | Comentaris: 0 | Vots: 0
Conte escrit pel repte 388 convocat per Dolça Parvati i Sangifetge. Els relats havien de ser eròtics i van reunir-se en el llibre "Relats per a llegir amb una sola mà" editat per Bubok.
Tractant-se d'erotisme, se'm va ocórrer fer honor al meu homònim Nabòkov i homenatjar modestíssimament a un dels cims de la novel.la del segle XX, "Lolita". Quin atreviment...
| | | Un fracàs literari (i altres nanorelats)
Vladimir | 03-06-2009 | Lectures: 275 | Comentaris: 3 | Vots: 0
Vint nanorelats de no més de vint paraules.
| | | El Comte
Vladimir | 05-05-2009 | Lectures: 332 | Comentaris: 7 | Vots: 1
Conte presentat al Repte 383 “Nocturnitat” organitzat per deomises.
Val a dir que vaig presentar-lo una mica a calçador, i per poder-hi participar vaig afegir les paraules obligades a un microrelat ja escrit setmanes abans sobre un cèlebre compte transilvanès (o és transilvà? o transilvenc?). Ara el publico aquí expurgant les paraules obligades: ja sabeu que tendeixo a escurçar els meus textos tan com puc!
| | | La incompetència
Vladimir | 01-05-2009 | Lectures: 517 | Comentaris: 13 | Vots: 0
Amb aquest conte vaig guanyar el I Premi de Microrelats "La Nau" organitzat per Centre Cultural Valencià La Nau de Castelló de la Plana.
"Quan el metge em va comunicar, amb posat compungit, que em quedaven tres mesos de vida, vaig pensar que algun incompetent havia traspaperat els expedients. Poques coses em molesten més que la ineptitud professional..."
| | | Paradís
Vladimir | 01-05-2009 | Lectures: 661 | Comentaris: 4 | Vots: 0
Amb aquest conte vaig guanyar el 7è Concurs de Microrrelats de la Biblioteca Juan Marsé-El Carmel de Barcelona. Les condicions eren no sobrepassar les 333 paraules (casualment, les vaig clavar) i la temàtica eròtica (la convocatòria es titulava "El Carmel eròtic").
"Aquell matí vaig intuir que alguna cosa no anava bé des del moment que la portera de l’escala va barrar-me el pas amb l’escombra i, picant-me l’ullet, va descordar-se el botó superior de la brusa, sota la qual s’insinuava un bust tou, maternal, solcat de delicades venes blavoses..."
| | | Belles arts
Vladimir | 13-04-2009 | Lectures: 212 | Comentaris: 1 | Vots: 0
Conte presentat al Repte 378 “Crim perfecte” ideat per XvI. Versió revisada i lleugerament ampliada –unes 50 paraules més.
"No l’entretindré gaire, senyor comissari. Sé que a vostès els agrada anar per feina. A mi també. Sóc un home d’acció, ho comprovarà de seguida. També em considero una persona reflexiva, amant de les teories racionals i ponderades..."
| | | El meu pare
Vladimir | 28-03-2009 | Lectures: 276 | Comentaris: 6 | Vots: 0
Relat presentat al Repte 374 “Coses que mai no t’havia dit”, organitzat per angie i Vincent. Seguint els encertats consells dels jutges, he canviat el títol (que era desencertat) i alguns petits detalls. De les quatre paraules obligades, dues es mantenen (“indolent” i “extenuar”), una altra –“cacauet”– ha desaparegut per motius d’higiene, i finalment “fremir” ha tornat a les cavernes on, pel que fa a mi, s’hi estarà una llarga temporada (ja la rescatà algun arqueòleg de la llengua amant dels arcaismes).
"Mentre el veia sostenir amb pols tremolós la carta del restaurant, les ulleres ridículament encavalcades sobre la punta del nas, arrufant les celles amb l’expressió abstreta d’un arqueòleg desxifrant un papir incomprensible..."
| | |
|
|
|
|
|
|
|
|
| |  | | Relats publicats: 36 | | Comentaris dels lectors : 150 | | Valoració de l'autor : 9,72 | | Ja fa més d’un any que corro per Relats en Català i ho he volgut celebrar publicant en un recull els vint-i-vuit contes amb els quals he participat al Repte Clàssic, el nostre concurs. Com no podria ser d’altra manera, l’he titulat “Els reptes de Vladimir” i m’ho han editat a Bubok. L’he dedicat “als companys de Relats en Català”!
ELS REPTES DE VLADIMIR
Sóc de la collita del 67, des de ben petit escric i sóc un lector voraç (“és com una bogeria”, deia la meva mare, esverada). Després d’una brillant trajectòria literària a l’escola i a l’institut –distingida amb premis en forma de pesadíssims lots de llibres– vaig deixar d’escriure ficció. Però seguia escrivint, és clar: infames diaris adolescents, articles per revistes, diaris de viatge, petits assajos. I l’any passat, vint anys després, vaig tornar a la ficció i ja porto escrits un centenar llarg de contes, la majoria breus (molt breus!). Perquè m’agrada la concisió, i quan la història se m’allarga més d’un foli em poso nerviós i, com el pare de família nombrosa que no pot controlar les seves criatures, sento que no podré atendre a totes les frases i paraules degudament, amb la mateixa dedicació, i només penso en eliminar-ne algunes (bé, això el pare de família nombrosa no ho pensa, em sembla). Sempre em quedarà el consol de Shakespeare, que va dir allò de que “la brevetat és l’ànima de l’enginy”, o la reconfortant sentència de Pascal: “Ho hauria volgut dir amb menys paraules, però no he tingut temps”.
|
|
|
|
|
|
|
