| |
|
|
| | Re: ---- (ambre, aquest és el que val. He corregit uns errors. Gràcies) - Leela 03-03-2007 12:16 |  | Somni d'una nit de prima-nonvera
Fi
Escena ώ
El sentit jau endormiscat a la vora d'allò.
Silenci!
- Miau! - somriu per si mateix, amb ple desús d'autoconsciència– Un moment de descans, ara que les onomatopeies m'han abandonat – ensuma una flaire que s'apropa i si pogués es preguntaria - On va aquesta nena?- Dirigint-se a ella amb la mirada, estira les comissures labials i li ensenya les dents ben blanques- Que no saps que tot el possible dorm?
- Qui és tot el possible? - mira amb ulls interrogants- Mai havia vist un ésser com aquell ensumant-la des de dalt d'un objecte mundà de tacte tan rugós i color 339933 – Qui és tot el possible? – insisteix amb la mirada inquisidora.
- Miauuu! – s'estira. S'adorm?
Escena ύ
Caient pel pou fosc de les paraules (el conill) canta una cançó.
'és impossible justificar epistèmicament un fenomen com el món extern, és per això que s'han ideat els noúmens, per poder poder aportar un argument transcendental que permeti calmar a l'escèptic recalcitrant que tots duem a dins. Del dins i el fora, ara no és el moment de parlar, però tot va començar per una pretensió cartesiana de fer coincidir el nostre coneixement amb la certesa. Certesa? de què?. De les olors, dels sons, del tacte, de la suma de tots ells. Tanco els ulls però la veu em parla. Del que no puc parlar callo per molt que el món sigui tot allò que (s'es)cau'* (veure nota a peu de pàgina)
Escena ό
Fuig!. Fuig abans que sigui massa tard i no puguis tornar mai més. Corre!, no t'aturis o et tallaran el cap. Si, el TEU cap, el que tens ple de pardals. I sortiran volant, t'ho ben asseguro.
Quantes vegades ha sortit la paraula 'tots'?. No ho has comptat? Ara no pots tirar amunt. Que no veus que anant cap a dalt vas cap al Fi?. Començarem de nou. A partir d'aquest moment, no et distreguis i fixa't bé...
Escena ϋ
4, 3, 2, 1. Desperta't!
*
Què esperaves trobar a un peu de pàgina?
|
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
