Crònica d’una bicirelatada anunciada
Ja eren les nou passades (cinc minuts) quan arribava l’últim vehicle davant del pont de Fontajau, a Girona. El taxista de bicicletes estava a punt per carregar-les i dur-les fins a Les Preses.
(n’hi ha un que té una cama més curta que l’altra)
Sense presa, però lleugeret, ens ha pujat per una carretera on el verd dominava. A Sant Feliu de Pallerols, hem deixat la mar a peu de muntanya... és a dir, la Montse ha preferit obviar el primer port de muntanya, ja que les seves dosis de “chute” no donaven per més, i el seu maluc i feia la guitza.
A dos quarts d’onze i ja a l’estació preparats per engegar i mentre el Màndalf feia el cavallet amb la bici, un periodista de reconeguda solvència a la comarca ens esperava amb la seva bicicleta de carretera, el Xavier Valeri.
Ens ha fet companyia un tros de la via verda, però en un punt determinat ha decidit fer via per la carretera i anar a trobar la mar, però s’ha trobat un Miquel, ja que la Montse no l’ha reconegut, i ell, veient que no arribàvem els altres i que es feia tard per tornar a dinar, a refet el camí. (Aquest apartat potser ens l’aclarirà ell millor).
Quan el grup, en un puny, ha arribat, abans de les dotze, a l’estació de Pallerols i esgotats pels catorze primers quilometres, ens hem aturat a fer l’esmorzar, paraula sagrada aquesta. No ens ha fet cap sol espaterrant fins el moment, i fins algunes boires ens han fet companyia, donant un to fresc al passeig. Birres, clares i alguna fanta han caigut, juntament amb els anacards i altres fruits secs i fruites fresques.
Als, Manel, Ferran P., Paula, Gemma, Empar, Roger i Ferran A., se'ns ha afegit la Montse, la primera part estava completada.
Entre Voltarens i les voltes de les rodes, hem fet via passant per paisatges meravellosos que paga la pena de veure’ls, alguna foto en donarà testimoni.
|
